El jazz és un gènere musical que va nèixer a Nova Orleans. Aquest gènere barreja el ritme propi dels afroamericans i les worksongs que empleaben els esclaus negres per entretenir-se en les seves eternes hores de treball als camps de cotó. Aquet gènere té com instruments claus la trompeta, la corneta, el clarinet, el trombó, la tuba, el baix, el bombo i els platerets. Com es pot veure, menys aquets tres últims els demés són de la família del vent. Després s’hi afegí el piano. Una inovació de la època.
Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora , bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir de la dècada de 1930 s'incorporaren al jazz.
Des de finals de la dècada de 1960 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.
Gràcies al Jazz, han sorgit tos els nous estils de música moderns, podriem dir que el Jazz és el pare de tota la música actual.
LOUIS ARMSTRONG
Armstrong va ser el primer autèntic virtuós de jazz i un sorprenent improvisador, tant en el pla tècnic, com en l'emocional i l'intel·lectual. Va canviar el format del jazz i va posar al solista al capdavant de l'orquestra. Els grups amb els que va gravar, els Hot Five i els Hot Seven, van demostrar que la improvisació podia ser molt més que una simple ornamentació de la melodia i, per això, va crear noves variacions basant-se en els acords de la melodia inicial. També va crear escola per a tots els cantants de jazz posteriors, no només en la manera d'alterar les paraules i la melodia de les cançons, sinó també en improvisar sense paraules, emprant tan sols la veu com un instrument (tècnica anomenada scat singing).
A part de Louis Armstrong, també hi ha molts mes trompetistes, entre daltres Miles Dewey Davis i Dizzy Gillespie.
MILES DAVIS
Es tracta d'una de les figures més rellevants i influents de la història del jazz, juntament amb artistes com Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker i John Coltrane. La carrera de Miles, que abasta cinquanta anys, recorre la història del jazz al llarg de tota la segona meitat del segle XX, caracteritzant per la seva constant evolució i recerca de nous camins artístics: Davis participa amb la mateixa força del bebop i del cool, com del hardbop i de l'avantguarda jazzística, sobretot en el seu vessant modal i de fusió amb el rock. El so de la seva trompeta és absolutament característic pel seu ús de la sordina d'acer Harmon, que li proporcionava un toc més personal i íntim, el so és suau i melòdic, a base de notes curtes, tendent al lirisme ia la introspecció.
DIZZY GILLESPIE
Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. Va ser durant tota la seva vida un incansable experimentador de música afroamericana, el que el va portar a experimentar amb el jazz llatí, col.laborant amb percussionista com Chano Pozo, el calipso, la bossa nova o col.laborar amb músics externs al món del jazz com Stevie Wonder.
Guillem Artigas
