dijous, 7 de juny del 2012

La música de la bana sonora. Activitats EXE

Hola !!!

Aquesta setmana, després de fer el conçert, em començat a tocar una mica per damunt el tema de la música en el cinema, que penso que serà molt interessant. Us deixo un qüestionari, que serveix per indroduir-te amb força al tema:


1. En quin any neix el cinema?
1895

2. Quin és el títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz

3. Quin és l'any d'estrena d'aquesta pel·lícula?
1927

 4. Tenien banda sonora les pel·lícules de cinema mut?
Si. El cinema de fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi podia haver una orquestra.

5. Què eren les cue sheets?
El nom amb què es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les pel·lícules.

6. Què és una pianola?
És un piano al qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.

7. Per què és important la música en el cinema?
La música és la part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.

dissabte, 14 d’abril del 2012

Treball am KIZOA

Holaa a tots, a la classe de música hem estat treballant el tema de la música al cinema i amb el programa de KIZOA, la Cristina Monforte i jo hem montat una presentació sobre el dia de la MONA que vam celebrar tots junts a casa d'unes companyes.

Espero que us agradi mooolt !!





CAL RECORDAR QUE AQUESTA PRESENTACIÓ NO ESTÀ BASADA EN FETS REALS !!

dijous, 1 de març del 2012

Summertime

Summertime és una cançó de bressol composta per George Gershwin, amb lletra deDuBose Heyward, Dorothy Heyward i Ira Gershwin com ària per a l'òpera Porgy i Bess,de 1935. Va aconseguir una enorme popularitat des de l'estrena de Porgy i Bess, i va ser ràpidament adoptada i adaptada per quantitat de músics de jazz.

Us deixo una versió de Wayne Hancock que m'ha semblat que era una bona elecció:




dilluns, 27 de febrer del 2012

AIDA


Aida, un opera de Verdi, està estrocturada en quatre actes, esta basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. És l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu, amb 442 representacions.

Aida, va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte.


QUIN ÉS EL SEU ARGUMENT ?

Aïda, filla d'Amonasro, rei d'Etiòpia, havia estat capturada pels egipcis, feta esclava i posada al servei d'Amneris, la filla del faraó. L'esclava Aïda i la princesa Amneris estan enamorades del mateix home: Radamès, que estima Aïda. Radamès és un militar que encapçalarà les tropes egípcies en guerra contra els etíops.

PERSONATGES:

  • Aïda, una princesa etíop (soprano)

  • El rei d'Egipte (baix)

  • Amneris, filla del rei (mezzosoprano / contralt)

  • Radames, capità de la guàrdia (tenor)

  • Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton)

  • Ramfis, gran sacerdot (baix)

  • Un missatger (tenor)

  • Veu d'una gran sacerdotessa (soprano)

  • Sacerdots, sacerdotesses, ministres, capitans, soldats, oficials, etíops, esclaus i presoners, egipcis, animals (cors i extres)


I QUINES SÓN LES PECES MÉS IMPORTANTS ??






diumenge, 26 de febrer del 2012

La flauta màgica


INTRODUCCIÓ

La flauta màgica (en alemany Die Zauberflöte, KV 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolf

gang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind i en part en l'obra Sethos de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart, i el rol de Tamino fou interpretat pel tenor Benedikt Schack el qual era gran amic de Mozart.

(extret directament del wikipedia)

















PERSONATGES PRINCIPALS

Tamino: És el protagonista de l'obra, el seu personatge simbolitza la raó i la cultura,representa la Il · lustració. Decideix rescatar Pamina, i l'obra es tracta de la seva lluita peraconseguir-ho, ha de pensar bé abans d'actuar, ja que qualsevol cosa que faci mal, tindrà les seves conseqüències. Representa la força de voluntat i la responsabilitat. A més ésamable.

Papageno:
És un caçador d'ocells que comerciava amb la reina, és un personatgedivertit, innocent i molt alegre, això es veu reflectit en el seu vestuari, però a més tambéés mentider doncs al principi de l'obra enganya a Tamino en dir-li que ell li havia salvat la vida. Papageno viu al seu món, i apartat de la societat alta, és per això que pot semblarignorant en molts aspectes, la seva falta de cultura es fa òbvia en diverses parts de l'obra.Ajuda a Tamino en la seva lluita per rescatar Pamina; Papageno acaba enamorat dePapagena.

Pamina: És dels personatges que poc participen en l'obra, però en base a ella es desenvolupa la història, ja que aquesta al centre entre el bé i el mal, a causa de lamalèfica mare que té, la Reina de la Nit. És una dona dubtosa, ja que no creu en l'amordel seu estimat, i arriba al punt de voler suïcidar-se, però alhora és una persona noble.

Reina de la Nit: El seu personatge representa la maldat, l'egoisme, la foscor. Sempres'observa la seva crueltat, i es deixa portar pels seus instints. Té tres serventes a la seva disposició, i fins i tot de vegades s'utilitza també a la seva filla per poder aconseguir el que vol en els seus plans malèfics, encara que és superior en poder als altres, vol recuperar el poder que va perdre en morir el seu marit, a això se deu el seu maldat.

Sarastro: És un sacerdot en el culte d'Iris i Osiris, és tot el contrari a la Reina de la Nit,doncs Sarastro és bondadós i noble. El seu personatge representa el bé, la veritat, la saviesa, la llum, l'amor, la pau, els coneixements.




ARGUMENT

El príncep Tamino és perseguit per una serp gegant, decideix anar al bosc per fugir de l'animal, però es fica en el regne de la reina de la Nit sense adonar-se'n. Allà arribarà a un acord amb les Reina de la nit per aconseguir la mà de Pamina a canvi que l'alliberi deSarastro, que la té segrestada. Tamino, acompanyat del ocellaire anirà a salvar la seva estimada de les urpes de Sarastro, però quan arriba s'adona que la mala és la reina idecideix quedar-s'hi lluny d'ella. Però per quedar-se al temple dels savis ha de passarunes proves que superarà. Finalment Tamino i la seva estimada s'uniran per semprementre que la seva malvada mare serà derrotada.


AUDICIONS MÉS IMPORTANTS


Obertura







dijous, 23 de febrer del 2012

Madama Butterfly

Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.

ARGUMENT:

Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.

Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul Sharpless de l'existència d'un fill, ha resolt emportar-se'l a la seua pàtria i educar-lo a la manera occidental.

Només front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seua gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.

Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seua aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir.


Peces famoses

  • Ovunque al mondo, romança de Pinkerton (primer acte)

  • Quanto cielo! Quanto mar!, entrada de Butterfly amb cor femeni (primer acte)

  • Viene la sera, duet entre Butterfly i Pinkerton (primer acte)

  • Un bel dì vedremo, romança de Butterfly (segon acte)

  • Che tua madre dovrà prenderti in braccio, romança de Butterfly (segon acte)

  • Cor a boca closa (segon acte)

  • Intermezzo sinfònic (entre el segon i el tercer acte)

  • O a me sceso dal trono, ària de Butterfly (tercer acte)


US DEIXO L'ENLLAÇ DEL PROGRAMA OPPERA EN TAXANS RETRENSMÉS AHIR (22-2-2012) QUE PARLAVA SOBRE AQUESTA ÒPERA:


http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3962450


dilluns, 20 de febrer del 2012

ROMANTICISME

El Romanticisme és un període que transcorre durant el segle XIX. Aquest període musical sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.

La música ocupa un lloc d'honor en aquest període ja que és la més abstracta i la més intangible de les arts. L'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals.

Pel que fa les característiques musicals el més destacat és:

1. Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades.
2. Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato.
3. Gran riquesa d'efectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat d'espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo.
4. L'orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista.
5. Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i valsos.

Els compositors més destacats són: els alemanys L.v. Beethoven que està a cavall entre el classisisme i el romanticisme; F.Schubert, autor de nombrosos lieder i J.Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol i el polonès F. Chopin, el mestre del piano.


Pel que fa als compositors d'òpera tenim: Verdi, autor de La Traviata; Puccini, autor de La Boheme; Rossini, autor del Barber de Sevilla o el francès Bizet, autor de Carmen. L'alemany Wagner autor de la famosa cavalcada de Les Walquíries