Hola, us deixo el treball de la Laura Fort i jo, que vam fer sobre els músics més importants del Jazz:
dijous, 27 d’octubre del 2011
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Bob Marley - Is This Love
Hola, per mi és una de les cançons més conegudes de Bob Marley. La cançó tracta de que vol estar sempre am aquella persona i no s'en vols separar.
AQUESTA ÉS LA SEVA LLETRA EN CATALÀ:
Vull estimar-te,
I tractar bé.
Vull estimar-te,
Tot el dia i tota la nit.
Estarem junts,
Amb un sostre sobre els nostres caps.
Compartirem el recer,
Del meu llit senzilla.
Compartirem la mateixa cambra, Sí!
Doncs Jah proveeix el pa.
És això amor ... és això amor ... és això amor ...
És això amor que estic sentint? (repetir)
Vull saber-ho ... vull saber-ho ... vull saber-ho ara!
He de saber-ho ... he de saber-ho ... he de saber-ho ara!
Jo-jo-jo-jo jo ... estic desitjós i disposat.
Així que trobo les meves cartes sobre la teva taula!
Vull estimar-te ...
Vull estimar-te i tractar ...
Estimar-te i tractar bé.
Vull estimar-te,
Tot el dia i tota la nit.
Estarem junts, sí!
Amb un sostre sobre els nostres caps.
Compartirem el recer, Sí!
Del meu llit senzilla.
Compartirem la mateixa cambra, Sí!
Doncs Jah proveeix el pa.
És això amor ... és això amor ... és això amor ...
És això amor que estic sentint? (repetir)
Gu-u-u-uau! Ai si ho sé, si ho sé ... si, ho sé ara!
Ai si, ho sé, si, ho sé ... si ho sé!
Jo-jo-jo-jo-jo ... estic desitjós i disposat.
Així que trobo les meves cartes sobre la taula.
Saps: vull estimar-te, vull estimar-te i tractar-
Estimar-te i tractar bé.
vull estimar-te
Tot el dia i tota la nit.
Estarem junts,
Amb sostre sobre els nostres caps!
Compartirem el recer,
Del meu llit senzilla.
Compartirem la mateixa cambra, Sí!
Jah proveeix el pa
Comparem el recer,
Del meu llit senzilla ...
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Neix una cançó
Neix una cançó (A Song Is Born) és una pel·lícula musical estatunidenca de Howard Hawks estrenada el 1948.
En aquesta pel·lícula surten una gran varietat de músics de jazz de l'época:
* Danny Kaye: Professor Hobart Frisbee
* Virginia Mayo: Honey Swanson
* Benny Goodman: Professor Magenbruch
* Tommy Dorsey: Ell mateix
* Louis Armstrong: Ell mateix
* Lionel Hampton: Ell mateix
* Charlie Barnet: Ell mateix
* Mel Powell: Ell mateix
* Hugh Herbert: Professor Twingle
* Steve Cochran: Tony Crow
* J. Edward Bromberg: Dr. Elfini
* Felix Bressart: Professor Gerkikoff
* Ludwig Stossel: Professor Traumer
* O. Z. Whitehead: Professor Oddly
Es tracta d’un remake (en comèdia musical).
dilluns, 17 d’octubre del 2011
The Lady Is A Tramp
TÍTOL: The Lady Is A Tramp
INTERPRETADORS: Lady Gaga i Tony Bennet
ANY: 2011
COMENTARI:
En aquesta obra, podem observar l'us d'un l'estil musical de jazz anomenat "riff", que consisteix en una sèrie de frases de pregunta i de resposta que es poden localitzar a mesura que avança la obra.
La seva lletra tracta sobre una dona bàsicament, que com diu la cançó es "vagabunda" perque no compleix una sèrie de normes i vol viure la vida a la seva manera i no com els demés li diuen.
D'aquesta audició si que puc dir que és un estil molt ballable. El ritme no és massa ràpid, per aixó és pot apreciar bé la música.
Té les característiques del swing, com una secció rítmica formada per un piano, bateria, trompetes, clarinet, saxofon... i destaca la veu.
En conclusio, Lady Gaga pot interpretar cançons de tots els gèneres, ha quedat demostrat en aquesta cançó. Jo crec que poría intentar de fer altres cançons com aquesta, es a dir, al haver molts altres tipus de generes podria intentar de fer al menys una canço dels mes coneguts.
Guillem
dijous, 22 de setembre del 2011
EL JAZZ
El jazz és un gènere musical que va nèixer a Nova Orleans. Aquest gènere barreja el ritme propi dels afroamericans i les worksongs que empleaben els esclaus negres per entretenir-se en les seves eternes hores de treball als camps de cotó. Aquet gènere té com instruments claus la trompeta, la corneta, el clarinet, el trombó, la tuba, el baix, el bombo i els platerets. Com es pot veure, menys aquets tres últims els demés són de la família del vent. Després s’hi afegí el piano. Una inovació de la època.
Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora , bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir de la dècada de 1930 s'incorporaren al jazz.
Des de finals de la dècada de 1960 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.
Gràcies al Jazz, han sorgit tos els nous estils de música moderns, podriem dir que el Jazz és el pare de tota la música actual.
LOUIS ARMSTRONG
Armstrong va ser el primer autèntic virtuós de jazz i un sorprenent improvisador, tant en el pla tècnic, com en l'emocional i l'intel·lectual. Va canviar el format del jazz i va posar al solista al capdavant de l'orquestra. Els grups amb els que va gravar, els Hot Five i els Hot Seven, van demostrar que la improvisació podia ser molt més que una simple ornamentació de la melodia i, per això, va crear noves variacions basant-se en els acords de la melodia inicial. També va crear escola per a tots els cantants de jazz posteriors, no només en la manera d'alterar les paraules i la melodia de les cançons, sinó també en improvisar sense paraules, emprant tan sols la veu com un instrument (tècnica anomenada scat singing).
A part de Louis Armstrong, també hi ha molts mes trompetistes, entre daltres Miles Dewey Davis i Dizzy Gillespie.
MILES DAVIS
Es tracta d'una de les figures més rellevants i influents de la història del jazz, juntament amb artistes com Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker i John Coltrane. La carrera de Miles, que abasta cinquanta anys, recorre la història del jazz al llarg de tota la segona meitat del segle XX, caracteritzant per la seva constant evolució i recerca de nous camins artístics: Davis participa amb la mateixa força del bebop i del cool, com del hardbop i de l'avantguarda jazzística, sobretot en el seu vessant modal i de fusió amb el rock. El so de la seva trompeta és absolutament característic pel seu ús de la sordina d'acer Harmon, que li proporcionava un toc més personal i íntim, el so és suau i melòdic, a base de notes curtes, tendent al lirisme ia la introspecció.
DIZZY GILLESPIE
Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. Va ser durant tota la seva vida un incansable experimentador de música afroamericana, el que el va portar a experimentar amb el jazz llatí, col.laborant amb percussionista com Chano Pozo, el calipso, la bossa nova o col.laborar amb músics externs al món del jazz com Stevie Wonder.
Guillem Artigas
Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora , bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir de la dècada de 1930 s'incorporaren al jazz.
Des de finals de la dècada de 1960 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.
Gràcies al Jazz, han sorgit tos els nous estils de música moderns, podriem dir que el Jazz és el pare de tota la música actual.
LOUIS ARMSTRONG
Armstrong va ser el primer autèntic virtuós de jazz i un sorprenent improvisador, tant en el pla tècnic, com en l'emocional i l'intel·lectual. Va canviar el format del jazz i va posar al solista al capdavant de l'orquestra. Els grups amb els que va gravar, els Hot Five i els Hot Seven, van demostrar que la improvisació podia ser molt més que una simple ornamentació de la melodia i, per això, va crear noves variacions basant-se en els acords de la melodia inicial. També va crear escola per a tots els cantants de jazz posteriors, no només en la manera d'alterar les paraules i la melodia de les cançons, sinó també en improvisar sense paraules, emprant tan sols la veu com un instrument (tècnica anomenada scat singing).
A part de Louis Armstrong, també hi ha molts mes trompetistes, entre daltres Miles Dewey Davis i Dizzy Gillespie.
MILES DAVIS
Es tracta d'una de les figures més rellevants i influents de la història del jazz, juntament amb artistes com Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker i John Coltrane. La carrera de Miles, que abasta cinquanta anys, recorre la història del jazz al llarg de tota la segona meitat del segle XX, caracteritzant per la seva constant evolució i recerca de nous camins artístics: Davis participa amb la mateixa força del bebop i del cool, com del hardbop i de l'avantguarda jazzística, sobretot en el seu vessant modal i de fusió amb el rock. El so de la seva trompeta és absolutament característic pel seu ús de la sordina d'acer Harmon, que li proporcionava un toc més personal i íntim, el so és suau i melòdic, a base de notes curtes, tendent al lirisme ia la introspecció.
DIZZY GILLESPIE
Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. Va ser durant tota la seva vida un incansable experimentador de música afroamericana, el que el va portar a experimentar amb el jazz llatí, col.laborant amb percussionista com Chano Pozo, el calipso, la bossa nova o col.laborar amb músics externs al món del jazz com Stevie Wonder.
Guillem Artigas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)