Aquesta setmana,
després de fer el conçert, em començat a tocar una mica per damunt el tema de
la música en el cinema, que penso que serà molt interessant. Us deixo un
qüestionari, que serveix per indroduir-te amb força al tema:
1. En quin any
neix el cinema?
1895
2. Quin és el
títol de la primera pel·lícula sonora que es va fer? El cantant de jazz
3. Quin és l'any
d'estrena d'aquesta pel·lícula?
1927
4. Tenien banda sonora les pel·lícules de
cinema mut?
Si. El cinema de
fet mai va ser mut. Hi havia l'explicador de pel·lícules que era qui llegia els
textos que anaven sortint a la pantalla. Habitualment hi havia un piano o una
pianola i si la sala de projeccions estava en una ciutat prou gran, fins i tot hi
podia haver una orquestra.
5. Què eren les
cue sheets?
El nom amb què
es coneixien les partitures que es tocaven durant la projecció de les
pel·lícules.
6. Què és una
pianola?
És un piano al
qual s'hi han adaptat elements mecànics que permeten la reproducció automàtica
de la música que està prèviament perforada en un rotllo de paper.
7. Per què és
important la música en el cinema?
La música és la
part subjectiva i simbòlica del cinema perquè representa els sentiments i les
emocions. La imatge i la paraula són objectives perquè representen la realitat.
Holaa a tots, a la classe de música hem estat treballant el tema de la música al cinema i amb el programa de KIZOA, laCristina Monforte i jo hem montat una presentació sobre el dia de la MONA que vam celebrar tots junts a casa d'unes companyes.
Espero que us agradi mooolt !!
CAL RECORDAR QUE AQUESTA PRESENTACIÓ NO ESTÀ BASADA EN FETS REALS !!
Summertime és una cançó de bressol composta per George Gershwin, amb lletra deDuBose Heyward, Dorothy Heyward i Ira Gershwin com ària per a l'òpera Porgy i Bess,de 1935. Va aconseguir una enorme popularitat des de l'estrena de Porgy i Bess, i va ser ràpidament adoptada i adaptada per quantitat de músics de jazz.
Us deixo una versió de Wayne Hancock que m'ha semblat que era una bona elecció:
Aida, un opera de Verdi, està estrocturada en quatre actes, esta basat en un argument escrit per l'egiptòleg francès Auguste Mariette. És l'òpera que més vegades s'ha representat al Liceu, amb 442 representacions.
Aida, va ser el resultat d'un encàrrec d'Ismail Pasha, governador d'Egipte.
QUIN ÉS EL SEU ARGUMENT ?
Aïda, filla d'Amonasro, rei d'Etiòpia, havia estat capturada pels egipcis, feta esclava i posada al servei d'Amneris, la filla del faraó. L'esclava Aïda i la princesa Amneris estan enamorades del mateix home: Radamès, que estima Aïda. Radamès és un militar que encapçalarà les tropes egípcies en guerra contra els etíops.
PERSONATGES:
Aïda, una princesa etíop (soprano)
El rei d'Egipte (baix)
Amneris, filla del rei (mezzosoprano / contralt)
Radames, capità de la guàrdia (tenor)
Amonasro, rei d'Etiòpia (baríton)
Ramfis, gran sacerdot (baix)
Un missatger (tenor)
Veu d'una gran sacerdotessa (soprano)
Sacerdots, sacerdotesses, ministres, capitans, soldats, oficials, etíops, esclaus i presoners, egipcis, animals (cors i extres)
La flauta màgica (en alemany Die Zauberflöte, KV 620) és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolf
gang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind i en part en l'obra Sethos de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart, i el rol de Tamino fou interpretat pel tenor Benedikt Schack el qual era gran amic de Mozart.
(extret directament del wikipedia)
PERSONATGES PRINCIPALS
Tamino: És el protagonista de l'obra, el seu personatge simbolitza la raó i la cultura,representa la Il · lustració. Decideix rescatar Pamina, i l'obra es tracta de la seva lluita peraconseguir-ho, ha de pensar bé abans d'actuar, ja que qualsevol cosa que faci mal, tindrà les seves conseqüències. Representa la força de voluntat i la responsabilitat. A més ésamable. Papageno: És un caçador d'ocells que comerciava amb la reina, és un personatgedivertit, innocent i molt alegre, això es veu reflectit en el seu vestuari, però a més tambéés mentider doncs al principi de l'obra enganya a Tamino en dir-li que ell li havia salvat la vida. Papageno viu al seu món, i apartat de la societat alta, és per això que pot semblarignorant en molts aspectes, la seva falta de cultura es fa òbvia en diverses parts de l'obra.Ajuda a Tamino en la seva lluita per rescatar Pamina; Papageno acaba enamorat dePapagena.
Pamina: És dels personatges que poc participen en l'obra, però en base a ella es desenvolupa la història, ja que aquesta al centre entre el bé i el mal, a causa de lamalèfica mare que té, la Reina de la Nit. És una dona dubtosa, ja que no creu en l'amordel seu estimat, i arriba al punt de voler suïcidar-se, però alhora és una persona noble.
Reina de la Nit: El seu personatge representa la maldat, l'egoisme, la foscor. Sempres'observa la seva crueltat, i es deixa portar pels seus instints. Té tres serventes a la seva disposició, i fins i tot de vegades s'utilitza també a la seva filla per poder aconseguir el que vol en els seus plans malèfics, encara que és superior en poder als altres, vol recuperar el poder que va perdre en morir el seu marit, a això se deu el seu maldat.
Sarastro: És un sacerdot en el culte d'Iris i Osiris, és tot el contrari a la Reina de la Nit,doncs Sarastro és bondadós i noble. El seu personatge representa el bé, la veritat, la saviesa, la llum, l'amor, la pau, els coneixements.
ARGUMENT
El príncep Tamino és perseguit per una serp gegant, decideix anar al bosc per fugir de l'animal, però es fica en el regne de la reina de la Nit sense adonar-se'n. Allà arribarà a un acord amb les Reina de la nit per aconseguir la mà de Pamina a canvi que l'alliberi deSarastro, que la té segrestada. Tamino, acompanyat del ocellaire anirà a salvar la seva estimada de les urpes de Sarastro, però quan arriba s'adona que la mala és la reina idecideix quedar-s'hi lluny d'ella. Però per quedar-se al temple dels savis ha de passarunes proves que superarà. Finalment Tamino i la seva estimada s'uniran per semprementre que la seva malvada mare serà derrotada.
Madama Butterfly és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre un llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica.
ARGUMENT:
Desembarcat a Nagasaki, Pinkerton (tenor), oficial de la marina dels Estats Units, per vanitat i esperit d'aventura s'uneix en matrimoni, segons els costums locals, amb una geisha de quinze anys, anomenada Cio-cio-san, mot japonès que significa Senyora (San) Papallona (cio-cio), en anglès Butterfly (soprano), adquirint el dret de repudiar-la després de pocs mesos; el que no tarda en ocórrer. Pinkerton torna a la seua pàtria abandonant la joveníssima esposa. Però aquesta, amb un amor ardent i tenaç cap al seu espòs, tot i mortificant-se amb la llarga espera junt al nadó nascut del matrimoni, continua repetint a tothom la seua incòl·lume fe en el retorn del seu estimat.
Pinkerton retorna sobtadament després de tres anys d'absència, però no torna sol. Ve acompanyat de una jove esposa americana. Assabentat pel cònsul Sharpless de l'existència d'un fill, ha resolt emportar-se'l a la seua pàtria i educar-lo a la manera occidental.
Només front a l'evidència dels fets Butterfly comprèn: la seua gran il·lusió, la felicitat somiada junt a l'home estimat, s'ha esvanit completament. Llavors decideix desaparèixer del món, en silenci, sense soroll. Després d'haver abraçat el seu fill, es clava un punyal al cor.
Quan Pinkerton, convulsionat pel remordiment, fa la seua aparició en la casa de Butterfly per demanar-li perdó, serà massa tard: la petita geisha ja ha acabat de patir.
Peces famoses
Ovunque al mondo, romança de Pinkerton (primer acte)
Quanto cielo! Quanto mar!, entrada de Butterfly amb cor femeni (primer acte)
Viene la sera, duet entre Butterfly i Pinkerton (primer acte)
Un bel dì vedremo, romança de Butterfly (segon acte)
Che tua madre dovrà prenderti in braccio, romança de Butterfly (segon acte)
Cor a boca closa (segon acte)
Intermezzo sinfònic (entre el segon i el tercer acte)
O a me sceso dal trono, ària de Butterfly (tercer acte)
US DEIXO L'ENLLAÇ DEL PROGRAMA OPPERA EN TAXANS RETRENSMÉS AHIR (22-2-2012) QUE PARLAVA SOBRE AQUESTA ÒPERA:
El Romanticisme és un període que transcorre durant el segle XIX. Aquest període musical sent fascinació per tot allò que és llunyà, màgic o irreal.
La música ocupa un lloc d'honor en aquest període ja que és la més abstracta i la més intangible de les arts. L'artista romàntic és individualista: utilitza l'art per expressar les seves idees i sentiments personals.
Pel que fa les característiques musicals el més destacat és:
1. Predomini de la melodia: melodies belles i apassionades. 2. Ús del ritme de manera molt flexible: tempo rubato. 3. Gran riquesa d'efectes dinàmics: ús constant de crescendos i diminuendos, al costat d'espectaculars contrastos entre fortíssimo i pianíssimo. 4. L'orquestra creix: adquireixen protagonisme els instruments de vent-metall. El piano és el protagonista. 5. Neixen noves formes vocals com el lied i obres breus per a piano com: nocturns, estudis, balades i valsos.
Els compositors més destacats són: els alemanys L.v. Beethoven que està a cavall entre el classisisme i el romanticisme; F.Schubert, autor de nombrosos lieder i J.Brahms molt conegut pel Wiegenlied o Cançó de bressol i el polonès F. Chopin, el mestre del piano.
Pel que fa als compositors d'òpera tenim: Verdi, autor de La Traviata; Puccini, autor de La Boheme; Rossini, autor del Barber de Sevilla o el francès Bizet, autor de Carmen. L'alemany Wagner autor de la famosa cavalcada de Les Walquíries
Copying Beethoven es un película dirigida por Agnieszka Holland basada en una ficción dramática centrada de los últimos años de la vida creativa del compositor Ludwig van Beethoven.
La pel·lícula, nomès ens esplica la història de Ludwig van Beethoven, però nomès la última setmana avans de la 9ª sinfonia. També esplica algunes carcterístiques dell com ara que era molt egoista, sord; però tot i així va ser un dels 3 o 4 millors compositors de música de la història.
Tota la música que sona a la pel·lícula és música de Beethoven:
1. Overtura (Allegro) - Meno Mosso E Moderato - Allegro - Fuga
2. "Seid Umschlungen, Millionen"
3. Finale (Prestissimo)
4. O Freunde Nicht Diese Töne"
5. Alla Marcia (Allegro Vivace Assai)
6. Andante Maestoso - Adagio Non Troppo, Ma Divoto
Hola, el passat dijous 10 de novembre vam anar tots els alumnes de 4t a mirar un documental/pel·lícula, no sabem massa bé el que era. En resum que vam anar a veure un documental que s'havia estrenat feia dos dies. Ami, personalment em va semblar molt interesant pel treball de les dos persones que van buscar la informació per tots els països. Tots vam apendre moltes coses que no sabiem d'ella, no sabiem massa, perquè nomès haviem fet un comentari al mateix blog, però vam apendre moltes coses, entre aquelles jo la que més vaig captar va ser la de que la Victòria va tindre un fill am síndrome de dawn i això a mi em va impresionar molt, perquè no m'ho esperava.
Ahir, 7 de novembre de 2011, va ser el aniversari d'un gran DJ i productor, que va fer 44 anys: David Guetta.
David, és un DJ francès de música electrònica, especialitzat en produir música house. Als 13 anys va començar a barrejar els seus primers vinils. Amb 17 anys, va treballar com a DJ al Broad, llençant la seva carrera. Entre 1988 i 1990, va barrejar música house a la Radio Nova, radio important de Frànça.
En tota la sevacarreraartística havenutmésde 7,2milions de discos,un rècordper a unDJ,sentel 2010l'anyen quèva vendremés discos.
Amb el seu estil club dance/house, els seus primers èxits europeus van ser Money i Just a Little More Love. El 2005, amb el seu senzill The World Is Mine va assolir el número u a les llistes dance per tota Europa i es va tornar conegut pel gran públic per un anunci de gomina de L'Oréal, on és l'actor principal.
Cançons més importants:
Just a Little More Love ( 2001 )
Love Don't Let Me Go ( 2002 )
People Come, People Go ( 2002 )
Give Me Something ( 2003 )
In Love With Myself ( 2004 )
One Love ( 2009 )
Memories ( 2010 )
Gettin' Over You ( 2010 )
Who's That Chick? ( 2010 )
Sweat ( 2011 )
Where Them Girls At? ( 2011 )
Little Bad Girl ( 2011 )
Titanium ( 2011 )
Premis
2007
- Guanya el Premi al millor DJ internacional - Guanya el Premi per la millor nit Eivissenca - Fuck Me I´m Famous (DJ Awards Best Ibiza Night - Fuck Me I´m Famous) - Guanya el Premi de música mundial com al DJ més venut - Nominat als premis TMF - Bèlgica - Millor Acte Dance (Best Dance Act)
2008
- Nominat als MTV Europe Music Awards - Millor Acte Francès (Best French Act)
2009
- Nominat als Premis dels millors DJ de House
2011
- Anomenat millor DJ del món per la revista DJ MAGAZINE
En resum, David Guetta va ser i serà un dels grans productors de música de l'història.
Hola, el proper 10 de novembre anirem a Reus a veure un documental sobre una cantant catalana anomenada Victòria dels Àngels, però abans d'anar-hi hauríem de saber alguna cosa sobre ella.
Victòria López García, coneguda amb el nom artístic de Victòria dels Àngels o Victoria de los Ángeles va nèixer a Barcelona l'1 de novembre de 1923 i va morir a Barcelona el 15 de gener de 2005, l'artista fou una soprano i cantant d'òpera catalana.
El 20 de desembre de 1940 va guanyar el concurs del programa Concursos vivientes de Ràdio Barcelona cantant Mi chiamo Mimì i Un bel dì vedremo. El premi era interpretar La Bohème al Teatre Victòria. Aquest fet va significar l'inici de la carrera concertística de Victòria dels Àngels i la va portar a entrar en contacte amb el conjunt instrumental Ars Musicae que dirigia Josep Maria Lamaña i que treballava especialment el repertori dels segles XII al XVII. Amb ells va debutar el 19 de maig de 1944 al Palau de la Música Catalana.
Va ser la primera cantant espanyola en actuar al Festival de Bayreuth, interpretant el paper de Elisabeth. Desde finals dels anys 60, ella es va dedicar principalment a la seva carrera com a concertista. La seva desdedida de la ópera va ser al Teatre de la Zarzuela de Madrid al 1980 i va donar el seu últim recital al 1996 als 72 anys.
En aquesta obra, podem observar l'us d'un l'estil musical de jazz anomenat "riff", que consisteix en una sèrie de frases de pregunta i de resposta que es poden localitzar a mesura que avança la obra.
La seva lletra tracta sobre una dona bàsicament, que com diu la cançó es "vagabunda" perque no compleix una sèrie de normes i vol viure la vida a la seva manera i no com els demés li diuen.
D'aquesta audició si que puc dir que és un estil molt ballable. El ritme no és massa ràpid, per aixó és pot apreciar bé la música.
Té les característiques del swing, com una secció rítmica formada per un piano, bateria, trompetes, clarinet, saxofon... i destaca la veu.
En conclusio, Lady Gaga pot interpretar cançons de tots els gèneres, ha quedat demostrat en aquesta cançó. Jo crec que poría intentar de fer altres cançons com aquesta, es a dir, al haver molts altres tipus de generes podria intentar de fer al menys una canço dels mes coneguts.
El jazz és un gènere musical que va nèixer a Nova Orleans. Aquest gènere barreja el ritme propi dels afroamericans i les worksongs que empleaben els esclaus negres per entretenir-se en les seves eternes hores de treball als camps de cotó. Aquet gènere té com instruments claus la trompeta, la corneta, el clarinet, el trombó, la tuba, el baix, el bombo i els platerets. Com es pot veure, menys aquets tres últims els demés són de la família del vent. Després s’hi afegí el piano. Una inovació de la època.
Amb l'estil anomenat "Chicago" - o hot jazz - s'enriquiren les improvisacions i s'incorporaren nous instruments com el saxòfon (tenor i alt, principalment), la guitarra i el violí. Altres instrumemts que s'anaren incorporant, foren el vibràfon, els saxòfons barítons i soprano, la flauta, l'orgue i diferents tipus de percussió (conga o tombadora , bongos). Així mateix, els cantants, tan importants ja des dels inicis dels blues, adoptaren el llenguatge nou i a partir de la dècada de 1930 s'incorporaren al jazz.
Des de finals de la dècada de 1960 i fins avui, el jazz no ha deixat de mesclar-se amb altres gèneres, com el rock, jazz rock o el funky (nu Jazz), que ha fet que sovint s'anomenés a aquesta tendència fussion.
Gràcies al Jazz, han sorgit tos els nous estils de música moderns, podriem dir que el Jazz és el pare de tota la música actual.
LOUIS ARMSTRONG
Armstrong va ser el primer autèntic virtuós de jazz i un sorprenent improvisador, tant en el pla tècnic, com en l'emocional i l'intel·lectual. Va canviar el format del jazz i va posar al solista al capdavant de l'orquestra. Els grups amb els que va gravar, els Hot Five i els Hot Seven, van demostrar que la improvisació podia ser molt més que una simple ornamentació de la melodia i, per això, va crear noves variacions basant-se en els acords de la melodia inicial. També va crear escola per a tots els cantants de jazz posteriors, no només en la manera d'alterar les paraules i la melodia de les cançons, sinó també en improvisar sense paraules, emprant tan sols la veu com un instrument (tècnica anomenada scat singing).
A part de Louis Armstrong, també hi ha molts mes trompetistes, entre daltres Miles Dewey Davis i Dizzy Gillespie.
MILES DAVIS
Es tracta d'una de les figures més rellevants i influents de la història del jazz, juntament amb artistes com Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker i John Coltrane. La carrera de Miles, que abasta cinquanta anys, recorre la història del jazz al llarg de tota la segona meitat del segle XX, caracteritzant per la seva constant evolució i recerca de nous camins artístics: Davis participa amb la mateixa força del bebop i del cool, com del hardbop i de l'avantguarda jazzística, sobretot en el seu vessant modal i de fusió amb el rock. El so de la seva trompeta és absolutament característic pel seu ús de la sordina d'acer Harmon, que li proporcionava un toc més personal i íntim, el so és suau i melòdic, a base de notes curtes, tendent al lirisme ia la introspecció.
DIZZY GILLESPIE
Gillespie, amb Charlie Parker, va ser una de les figures més rellevants en el desenvolupament del bebop, jazz llatí i del jazz modern. Va ser durant tota la seva vida un incansable experimentador de música afroamericana, el que el va portar a experimentar amb el jazz llatí, col.laborant amb percussionista com Chano Pozo, el calipso, la bossa nova o col.laborar amb músics externs al món del jazz com Stevie Wonder.
